português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
GARCIA-OSES, ISAAC []
References found:
Showing:
1 .. 4   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 4
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 / Isaac García-Oses ; [pròleg de: Jaume Dantí i Riu]
García-Oses, Isaac


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
383 p. : il., map., gràf. ; 24 cm (Estudis, 87) 
Bibliografia i fonts documentals.
ISBN 9788413034072

Treball exhaustiu i pluridisciplinari que arriba per omplir un buit existent a la historiografia catalana: el de la història social del treball a la Catalunya dels segles XVI, XVII i XVIII. Així mateix, de manera més específica, l'estudi del món gremial, essent tan important a ciutats i viles durant tota l'època moderna, tampoc ha tingut massa tractament després d'obres que encara són d'obligada referència, com la de Pere Molas sobre els gremis barcelonins del segle XVIII. Com correspon a les exigències d'aquesta recerca que fou la tesi doctoral de l'autor, guardonada amb la Beca Raimon Noguera d'Història Contemporània 2020, i per aconseguir la desitjada visió global, l'obra parteix d'una hipòtesi principal que sobrepassa la temàtica més estricta i permet fer una nova aportació a la història general de la Catalunya moderna, la qual confirma cóm els diferents períodes de creixement econòmic coincideixen amb els processos d'especialització i de millorament tècnic de la producció i alhora de consolidació i ascens social dels seus protagonistes. (Editorial).


Matèries: Ceramistes ; Indústria de la ceràmica ; Associacions professionals ; Gremis ; Confraries
Matèries:Confraria de Sant Hipòlit de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1531 - 1813
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Pr.)
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/87-RELACIONS-URBANES-I-INTERURBANES.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 [Fitxer informàtic] / Isaac García-Oses ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu, Jaume Buxeda i Garrigós]
García-Oses, Isaac


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Buxeda i Garrigós, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2018
1 recurs en línia (519 p.)

La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l'aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d'articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s'interpreta l'articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l'explotació d'argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l'existència de fins a tres punts d'extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l'aprenent i en el procés d'aprenentatge, aportant matisos que només s'han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d'atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l'arribada de mà d'obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l'augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l'artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l'element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d'interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l'organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori.


Matèries: Tesis doctorals ; Ceramistes ; Indústria de la ceràmica ; Associacions professionals ; Gremis ; Confraries
Matèries:Confraria de Sant Hipòlit de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1531 - 1813
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Buxeda i Garrigós, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666264
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
select
print

Bookmark and Share
Relacions mediterrànies a la Catalunya moderna / Jaume Dantí (coord.) ; Isaac García-Oses [et al.]



Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2018
238 p. : il., taules, ; 19 cm (Bofarull, 29) 
ISBN 9788423208463

La continuïtat en el temps de les relacions que Catalunya mantenia amb altres territoris de la Mediterrània fou el resultat d'aportacions provinents d'arreu del país, l'estudi de les quals posa de relleu la diversitat del desenvolupament econòmic, amb característiques pròpies a cada territori. (Editorial).


Conté:
- 186670  Danti i Riu. Jaume. El Comerç català al Mediterrani als segles XVI-XVII. Continuïtat i articulació del territori.
- 186671   Barcelona i Florència, dos centres de producció i de distribució de ceràmica, segles XVI-XVII.
- 186672  Pojada. Patrici. L'Articulació territorial del Rosselló entre terra i mar : el cas de Cotlliure al començament del segle XVII.
- 186673  Raveaux. Olivier. Dinàmiques i impactes de les connexions comercials euroasiàtiques de l'època moderna. Marsella i les indianes de Pèrsia al segle XVII.
- 186674  Alcoberro i Pericay. Agustí. Les Primeres geografies de Catalunya (segles XVI-XVII) : els límits del territori en divisions comarcals i alguns paisatges simbòlics.
- 186675  Muñoz Navarro. Daniel. Una frontera permeable. Xarxes viàries i connexió comercial entre el Regne de València i la Corona de Castella durant els segles XVI i XVII.
- 186676  Torras i Ribé. Josep Maria. El reclutament dels quadres territorials del règim borbònic a Catalunya (1707-1718).



Matèries: Comerç ; Creixement econòmic ; Expansió catalano-aragonesa ; Economia ; Política econòmica ; Comerciants ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Mediterrània
Cronologia:[1300 - 1800]
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Ed.) ; García-Oses, Isaac
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Roca Umbert (Granollers)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Hospitalet de Llobregat, 1542-1594. Aproximació a l'estudi de la classe benestant / Isaac García-Oses
García-Oses, Isaac


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 399-406 (Resums de treballs finals de màster
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016. (...) Dr. Jaume Dantí i Riu (director del treball).

Sortint de les muralles de Barcelona, al pla que s'estén des del Llobregat fins al Besòs, sempre ha hagut un reguitzell de pobles i viles que han tingut una dinàmica pròpia i diferent de la que duia la capital del Principat. Aquest treball pretén ser una aproximació a l'estudi de la pagesia benestant d'una d'aquestes poblacions als darrers moments del segle XVI, l'Hospitalet de Llobregat.


Matèries: Pagesia ; Condicions de vida ; Estructura social
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1542 - 1594
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/306475
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3